incola
1íncola — (Del lat. incŏla). m. p. us. Habitante de un pueblo o lugar …
2Incŏla — (lat.), Einwohner; daher Incolat, so v.w. Indigenat. Incolatrecht, so v.w. Colonatsrecht; vgl. Meierrecht …
3incola — index denizen, habitant, inhabitant, tenant Burton s Legal Thesaurus. William C. Burton. 2006 …
4íncola — s. 2 g. Habitante, morador …
5íncola — (Del lat. incola.) ► sustantivo masculino literario Habitante de un pueblo o lugar. * * * íncola (del lat. «incŏla») m. *Habitante del lugar de que se trata. * * * íncola. (Del lat. incŏla). m. p. us. Habitante de un pueblo o lugar. * * * ►… …
6incola — ìn·co·la s.m. 1. TS st.dir. nel diritto romano, chi risiedeva presso una comunità diversa da quella d origine 2. OB abitante, spec. del contado {{line}} {{/line}} DATA: av. 1375. ETIMO: dal lat. ĭncŏla(m), cfr. incolĕre abitare …
7incola — pl.m. incoli …
8incola — /irjkab/ In the civil law, an inhabitant; a dweller or resident. Properly, one who has transferred his domicile to any country …
9incola — /irjkab/ In the civil law, an inhabitant; a dweller or resident. Properly, one who has transferred his domicile to any country …
10incola — An inhabitant; a person who dwells in a place …