decollare

  • 51degollar — {{#}}{{LM D11715}}{{〓}} {{ConjD11715}}{{\}}CONJUGACIÓN{{/}}{{SynD11984}} {{[}}degollar{{]}} ‹de·go·llar› {{《}}▍ v.{{》}} {{♂}}Referido a una persona o a un animal,{{♀}} cortarles la garganta o el cuello: • Los matarifes degollaban los corderos del …

    Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos

  • 52col — Le Col, Collum. Qui a le col du pied bien bas, Plancus. Celuy qui a le col panché vers les espaules, à cause du retirement des nerfs Opisthotonicus. Ornement du col fait de pierres precieuses verdes, Viria, viriae, Viriola, viriolae. Charger sur… …

    Thresor de la langue françoyse

  • 53descoller — Descoller, Il vient de Collum, pour Col, Auferre caput alicui, Decollare. voyez Descapiter …

    Thresor de la langue françoyse

  • 54oster — Oster, {{t=g}}hothô,{{/t}} id est, Pello, Impello, Summoueo, Protrudo. Oster, Adimere, Auferre, Detrahere, Amouere, Eximere, Perimere, Semouere. Resequer et oster du tout, Resecare. Oster et mettre à neant, Abrogare. Oster aucun de son office et… …

    Thresor de la langue françoyse

  • 55degollar — (Del lat. decollāre). 1. tr. Cortar la garganta o el cuello a una persona o animal. 2. Destruir, arruinar. 3. Dicho de un actor: Representar mal o con impropiedad una obra dramática. 4. Acabar mal un discurso u otra producción del ingenio. 5.… …

    Diccionario de la lengua española

  • 56decollate — [dē käl′āt΄] vt. decollated, decollating [< L decollatus, pp. of decollare, to behead < de , from + collum, neck: see COLLAR] to behead decollation [dē΄kä lā′shən] n …

    English World dictionary

  • 57decollate — v.tr. formal 1 behead. 2 truncate. Derivatives: decollation n. Etymology: L decollare decollat (as DE , collum neck) …

    Useful english dictionary

  • 58de|col|late — «dih KOL ayt», transitive verb, lat|ed, lat|ing. to remove the head of; behead. ╂[< Latin dēcollāre (with English ate1) < dē down from + collum neck] …

    Useful english dictionary