canēre
1CANERE — verbum Afflatorum. Statius, Theb. l. 10. v. 723. Non me ulli monitus, nec Vatum exorsa furentum Sollicitant, manesque movent: sibi callidus ista Tircias, nataeque canat, non si ipse reclusis Cominus ex adytis in me insaniret Apollo. Ubi canat… …
2MANUM canere (Ad) — Ad MANUM canere vide supra Hypocrita …
3Palinodiam canere. — См. Бить отбой …
Большой толково-фразеологический словарь Михельсона (оригинальная орфография)
4chancir — [ ʃɑ̃sir ] v. intr. <conjug. : 2> • 1508; altér. de l a. fr. chanir « blanchir », d apr. rancir; lat. canere, de canus « blanc » ♦ Vx Présenter des traces de moisissure. ⇒ se gâter, moisir. Ces confitures ont chanci. Pronom. Elles se… …
5Kanzone — Kan|zo|ne 〈f. 19〉 1. 〈Lit.〉 provenzal. u. französ. lyrische Gedichtform aus fünf bis zehn Strophen mit kunstvollen Reimen 2. 〈Mus.; 16./17. Jh.〉 heiteres, schlichtes Lied 3. 〈Mus.; in Frankreich〉 3.1 Chorgesang ohne Instrumentalbegleitung 3.2… …
6PANTOMIMUS — Graece Παντόμιμος, in vett. Glossis notare Histrionem dicitur: l. 27. ff. de oper. libert. qui scenicis ludis operam navat: Luciano Παντόμιμοι iidem sunt, qui ὀρχηςταὶ, i. e. saltatores. Vide cum περὶ ὀρχήσεως. Sed priusquam οἰ ὀρχηςταὶ se a… …
7PLASMA — Graece πλάσμα, vox dicta est a Phonascis, quae sie eliquata et mollis esset, ut per omnes sonos intentionesque possetvariari, ut iscimus ex Quintiliano, l. 1. c. 8. (al. 14.) Eôdem sensu apud Persium, Sat. 1. v. 15. occurrit, in his verbis,… …
8Chanson — Sn geselliges Lied erw. fach. (17. Jh.) Entlehnung. Entlehnt aus frz. chanson f. Lied , dieses aus l. cantio f., einer Ableitung von l. canere (cantum) singen . Zunächst entlehnt als (französisches) Liedchen ; dann im Kabarett ein freches,… …
9chant — {{11}}chant (n.) 1670s, from Fr. chant, from L. cantus, from pp. stem of canere (see CHANT (Cf. chant) (v.)). {{12}}chant (v.) late 14c., from O.Fr. chanter to sing, celebrate (12c.), from L. cantare, frequentative of canere sing, from PIE root… …
10Kantor — »Leiter des Kirchenchores, Organist, Leiter der Kirchenmusik«: Das Fremdwort, das im 16. Jh. aus lat. cantor »Sänger« entlehnt wurde, bezeichnete zunächst den Vorsänger im gregorianischen Choral, dann überhaupt den Gesangsmeister in Kirche und… …