caesarianus
1Caesarianus, S. — S. Caesarianus, (21. Juli), ein Martyrer zu Cäsena in Italien. S. S. Adrianus16 …
2CAESARIA — Caesarianus …
3CAESARINUS — Caesarianus …
4cesariano — cesariano, a (del lat. «Caesariānus») 1 adj. De Julio César. ⊚ adj. y, aplicado a personas, también n. Partidario de este emperador. 2 adj. Del césar. * * * cesariano, na. (Del lat. caesariānus). adj. Perteneciente o relativo a Julio César,… …
5césarien — césar [ sezar ] n. m. • cézar 1245; lat. Cæsar, surnom de la gens Julia → césarienne 1 ♦ Empereur romain. « Et Rome à ses Césars fidèle, obéissante » (Racine). 2 ♦ (XVIIIe) Souverain absolu. ⇒ empereur, dictateur. « Si l anarchie engendre des… …
6Caesarean — C[ae]*sa re*an, Caesarian C[ae]*sa ri*an, a. [L. Caesareus, Caesarianus.] Of or pertaining to C[ae]sar or the C[ae]sars; imperial. [1913 Webster] …
7Caesarian — Caesarean C[ae]*sa re*an, Caesarian C[ae]*sa ri*an, a. [L. Caesareus, Caesarianus.] Of or pertaining to C[ae]sar or the C[ae]sars; imperial. [1913 Webster] …
8césarien — césarien, ienne (sé za riin, riè n ) adj. 1° Qui appartient à Jules César ou aux Césars. Famille césarienne. Troupes césariennes. 2° S. m. Celui qui était partisan de César. Les Césariens et les Pompéiens. ÉTYMOLOGIE Caesarianus, de Caesar …
9NERVA Coccejus — Roman. Imperator decimus tertius, Flavio Domitiano, cui A. C. 96. successit; dissimillimus, animôque vere paternô erga populum affectus, exules, ob religionem, revocavit, in Iudaeos quoque beneficus, antiquum Imperio splendorem reddere annisus… …
10TIBURTINA Villa — hodie Villa d Adriano, in agro Tiburtino. Altera in eodem territorio, cuius meminit Vitruv. nunc Taurina dicitur, Caes. Caesarianus …
- 1
- 2